Manifestar confiança total a algú o a alguna cosa. Aquesta és la definició d’una de les expressions que més utilitzem a la nostra vida quotidiana. Però, saps quin és el seu origen?
La procedència d’aquesta expressió es remunta a l’Edat Mitjana, època en la qual es practicava el judici de Déu. També coneguda com a Ordalia, era una institució jurídica que dictaminava, atenent a suposats mandats divins, la innocència o la culpabilitat d’una persona o una cosa -un llibre, una obra d’art- acusades d’infringir les normes o cometre un pecat.
Aquest costum pagà s’executava de formes molt diverses. No obstant això, gairebé totes consistien en proves de foc.
Davant el tribunal, l’acusat havia de subjectar ferros candents o introduir les mans a una foguera. Si la persona sortia de la prova indemne o amb poques cremades significava que Déu la considerava innocent i, per tant, no havia de rebre cap càstig.
Interessant, veritat?